ENTREVISTA: VICENT FELIP SEMPERE

 

 

Entrevista a Vicent Felip Sempere
Entrevista realitzada per Jose Navarro Moles i Juan Antonio Montalbán Carmona. Nules (Plana Baixa), 1/5/2015.

Vicent Felip Sempere (Nules, Plana Baixa) és titulat en Ciències Socials per l’Escola Superior de Ciències Socials de Barcelona (Facultat de Teologia), completant la seua formació acadèmica amb cursos sobre “Metodologia d’Investigació d’Història” (Institut Municipal d’Història de Barcelona i les Universitats de Barcelona, València i Montpeller), cursos d’Estudis Medievals (Institut Universitari d’Estudis Medievals, de la Universitat Autonóma de Barcelona, Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i Arxiu de la Corona d’Aragó) i estudis de restauració i enquadernació (Escola de les Arts del Llibre de Barcelona, Llotja). Va obtenir el premi del Ministeri de Cultura a l’obra millor editada en la modalitat d’enquadernació de 1987 pel facsímil Nuevo Arte de Cocina. També ha col·laborat en revistes i publicacions especialitzades com el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, el Butlletí del Centre d’Estudis de la Plana, Estudios Castellonenses o Penyagolosa. Ha participat en congressos com el Congrés sobre ermites i ermitans de la Plana, el XIIIè Congrés de la Corona d’Aragó i en les diverses edicions del Congrés d’Història i Filologia de la Plana.
El 1983 fou nomenat Cronista Oficial de la Vila de Nules, i des del 1985 encarregat de l’Arxiu Històric de Nules. Va dur a terme diverses campanyes de recopilació de materials arqueològics, artístics i etnològics, el qual possibilità la creació del Museu d'història de Nules, del qual fou director des de la seua creació, en 1987. A més, des de 1995 director del Museu de Medallística Enrique Giner fins la seva jubilació. Entre els seus treballs d’investigació, destaquen títols reconeguts com “Mascarell, un conjunt històric-artístic a preservar” (1980), “Revoltes populars a la Plana durant la segona meitat del s. XIV; aproximació de l’actitud de Vila-real i Castelló en ser separades de la Corona” (1989), “Ibers i romans a camp de Nules” (1991) o “Notes Sobre els centelles al regne de València i l’inventari del seu palau a Oliva”(2004), “La conquesta de Borriana al Llibre dels Fets” (1991), Nules com a exemple d’urbanisme de nova planta població de nova planta a l’època de Jaume I” (2008 ), La devoció de Nules a Nostra Senyora, (1999) La Fira de Nules a l’època contemporània” (1998)

1. Cronista, arxiver, fundador d’un museu i director d’altre, a més d'escriptor i historiador, entre d'altres tasques culturals. Com es pot compaginar tanta feina?
Jo pense que no és tanta feina. Evidentment, en una època m’he dedicat més a la investigació i, certament, en el moment en que es plantejà la fundació del Museu d’Història de Nules, amb la conseqüent recollida de materials, catalogació i després el muntatge de l’exposició permanent, seguit poc després de la restauració de l’Ermita de Sant Miquel on devia erigir-se el Museu de Medallística Enric Giner, féu que durant molts anys la tasca d’investigació l’hagi mantingut una mica apartada. Però, pense que són compatibles, sobretot quan tens a les teues mans un Arxiu Històric Municipal o Parroquial, i simultàniament que es va catalogant, s’investiga i es prenen notes, el qual permet després fer una sèrie de treballs usant els materials que s’han recollit.

2. Durant més de trenta anys has estat l'encarregat de l'Arxiu Històric i has desenvolupat i desenvolupes la tasca de cronista local. Quin consell ens donaries als joves historiadors/es?
Crec que per abastir quelcom d’una forma sòlida i ferma el millor és anar a les fonts arxivístiques. Per tant, més que cercar la bibliografia, que sempre aprofita per a fer-se una aproximació a l’estat d’algunes qüestions, evidentment és mirar els arxius i mirar la documentació; perquè un document, conforme em va dir en el seu moment Mateu Llopis, “és com un llimó, que per més que s’espremi, sempre queda suc per traure”. Queda molta tasca per fer en els arxius, i s’ha d’investigar en aquesta via per poder conèixer les realitats, emprant totes les metodologies científiques que siguen necessàries; però el realment important són les fonts escrites, pel que fa a la història fins a, pràcticament, la història moderna. Per a l’època contemporània, evidentment, ja podem anar a la font de memòria històrica, fonts vives. Però, bàsicament, per a medieval i moderna tenim que veure les fonts, del contrari es caurà en errors històrics, cas dels escrits dels cronistes històrics que es transmetien de generació en generació; això ho vaig poder comprovar en recopilar documentació sobre la reincorporació de Mallorques a la Corona, des de Zurita s’havia venut que Robau de Corbera passava casualment per Mallorca, de viatge cap a Sardenya, quan es va tenir la invasió de Jaume III de Mallorques per tal de recuperar l’illa; res mes lluny de la realitat a Rimbau de Corbera el van enviar expressament els jurats de Barcelona, que varen pagar el nolit de l’estol, per tal d’evitar que caigués en mans de Jaume III i aquest compliria la promesa d’expulsar el catalans i repoblar la illa amb genovesos, amb la qual cosa de Mallorques haguera caigut en mans de mercaders genovesos en detriment dels catalans, això queda molt clar en una acta del Consell de Cent.
Cal ser crítics i mirar la documentació amb un esperit realment crític i, així, sempre trobarem novetats.

3. Com a director del Museu d'Història de Nules i del Museu de Medallística Enric Giner, has organitzat tota una sèrie d'exposicions, totes elles dedicades a la conservació de la cultura material i simbòlica de Nules. Amb quina et quedaries, és a dir, quina exposició t'ha resultat, personalment, més transcendental per a la història local?
Totes han estat importants, des de l’exposició sobre el cultiu de la taronja en motiu del III Congrés de Citricultura de la Plana, passant per l’escultura religiosa d’Esteve Edo o la destrucció de Nules en la Guerra Civil, doncs cadascuna té la seua importància perquè ha donat a conèixer a la gent l’etnologia, la història i tants altres temes locals. Clar, si des del punt vistós tenim que triar-ne una, evidentment destacaria l’exposició sobre “El Legat de Perelló La Cruz: Les Set Paraules” (Nules, 2004), al Museu de Medallistica “Enrique Giner”: es va buidar l’espai central de l’Església de la Sang, seu del museu, i es va revestir tota l’església amb panells i s’instal·là l’exposició; resultà una visió prou impactant dins d’una església gòtica, una mostra importantíssima d’escultura expressionista. Aleshores, allò contrastava i, a més, és important perquè tota aquella obra quedà a Nules, juntament amb tots els estudis previs a la realització de l’obra cabdal de Perelló La Cruz.

4. Has treballat la història de Nules i del territori circumdant pràcticament en totes les seues etapes històriques, des de temps dels ibers i romans. Amb tanta gran quantitat i diversitat de fonts treballades, quina ha sigut l'experiència de treballar amb elles?
La història sempre és gratificant. La meua sort fou tenir com a professors una sèrie de persones com Joaquim Nadal, Carlota Soler i d’altres que donaven classes a l’Institut Catòlic de Ciències Socials de Barcelona. A més, vaig assistir a diversos seminaris que s’organitzaven tant a l’Arxiu de la Corona d’Aragó com al museu de la ciutat amb seminaris dirigits per Jaume Sobrequés. Allí assistien els millors professors de les universitats de València, Barcelona i Montpeller. Clar, el contacte amb tota aquesta gent i amb una sèrie d’investigadors que passaren per l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on durant 10 anys hi anava els dissabtes per tal de cercar documentació sobre Nules i els Centelles, em va fer tenir una visió prou oberta del que és la investigació; per tant, tocava tant el tema de l’etnografia com el tema d’investigació estrictament parlant. De tota manera, el que més m’ha motivat ha estat l’època medieval, els Centelles, el tema de la reincorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó en època de Pere el Cerimoniós, en el qual un dels Centelles, Gilabert de Centelles, va tenir un paper important, qui fou governador general de Mallorca quan es produí el fet, restant Mallorca, a partir d’ara, dins de la corona. Em vaig passar varies vacances anant a Mallorca per estudiar l’època de la governació dels Centelles en Mallorca. Tot i que he investigat i tinc molta documentació i bibliografia, encara no he tingut temps de fer una investigació exhaustiva i publicar-la.

5. A Nules teniu el privilegi de tenir un jaciment romà tan ben conservat com és la vil·la romana de Benicató, el qual has estudiat i descrit al teu llibre Ibers i romans al camp de Nules (1991). Què ens pots comentar sobre la vil·la? Quina ha estat la seua importància històrica?
La vil·la és important perquè n’és la millor conservada de les nou que, almenys, tenim localitzades al terme del castell de Nules. La degradació va ser normal en aquesta i en qualsevol altra vil·la de la zona construïda amb adob i tapiera. Aquesta estava en una partida que no va tenir accés al reg fins a l’any 1956, per tant, no va haver fins aleshores una transformació dels camps de figueres i de vinya per a plantar tarongers. Per a rebaixar la zona es va excavar i alhora de terraplenar-ho tot es va localitzar la vil·la. En aquell moment, la Diputació va obtenir  una part mínima del que és el jaciment, el van excavar i, un cop acabat, el deixaren completament abandonat. Per a ells el realment important era localitzar peces per al Museu de la Diputació, i l’estat final del jaciment no tenia gaire importància. De fet, els llauradors de la zona, al moment de fer bassetes d’aigua per a polvoritzar, van usar moltes restes de la vil·la per a reciclar-los i fer les construccions noves.
No seria fins a l’any 1973 quan hi va haver una segona campanya d’excavació, dirigida per Francesc Gusi, que va seguir la mateixa dinàmica, quedant-se abandonat amb la finalització de la tasca arqueològica. El jaciment, doncs, va continuar destruint-se durant uns anys més. L’any 1985/86 es feren quatre bancals de treball internacional, recollint-se més materials i netejant-los, facilitant que fos barrat. Finalment, cap a l’any 1995, es va fer una posada en valor del jaciment. Cal destacar, tot i això, que la part barrada del jaciment, aquella coneguda, no és més que una part mínima del que deuria haver sigut la vil·la, restant molt per desenterrar. Però quant més temps estiga baix terra millor, perquè si la campanya arqueològica no serveix per a fer una posada en valor, ni esperit de conservació ni de divulgació, més val que estiga baix terra. Allò ideal per al Benicató hagués estat que durant la primera campanya, en el 56’, s’hagués vallat simplement i no s’hagués fet cap excavació. En altres paraules, l’objectiu dels implicats deurien haver estat altres.
Pel que fa a la seua importància històrica, és una mostra més del repoblament que hi va haver després de la conquesta i colonització romana d’aquestes terres per mitjà de les centuriacions. Bassana va estudiar amb profunditat el tema de les centuriacions d’aquesta zona gràcies a l’amistat que va tenir amb Norbert Mesado, qui el cridà per a vindre a fer els corresponents estudis.

6. Una de les joies històriques que té Nules és Mascarell, l'única vila totalment emmurallada del País Valencià i de la qual parles en l'article "Mascarell, un conjunt històric-artístic a preservar" (1980). Des de quin moment tenim constància de l'existència de població a la vila?
Si no recorde mal, el document més antic és del 1313, aproximadament, on a les afrontacions de la pobla de Nules es dóna ja el terme o territori de Mascarell. Pertanyia, en principi, al senyoriu dels Montcada, però aquests feren unes ventes tant de la pobla de Nules, Moncofa i Mascarell. Aquesta última va passar a ser propietat de Gilabert de Sanoguera. En 1313 encara és propietat dels Sanoguera, però a mitjans del mateix segle ja s’havia reincorporat al senyoriu de Nules.

7. En la darrera dècada s'han efectuat treballs de restauració de les muralles. Quin és l'estat actual?
L’estat actual és de destrossa total i absoluta. La primera restauració es va fer l’any 1979 i la segona l’any 1980/1. Van estar dirigides per Paco Segarra, qui va fer una barbaritat sense cap fidelitat a les tècniques constructives originals de la muralla, inventant-s’ho tot i usant el totxo per a la reconstrucció i una simple enlluïda, tot i que estaven les fotografies de l’Arxiu per les quals es podia veure clarament que les torres eren emmerletades. En síntesi, es van inventar les proporcions dels merlets, fent-hi una cosa ridícula. El més important és que Paco Taverner va fer un projecte de restauració integral de la muralla de Mascarell, és a dir, aquelles parts defectuoses, consolidar-les per mitjà de la tècnica del tapiat; i les parts que s’havien refet en els anys 1970/90 calia llevar-hi tot el totxo i reconstruir-ho seguint la mateixa tècnica del tapiat.
Lamentablement, quan es tria per restaurar un fragment de la muralla –com ha passat recentment-, la penúltima restauració que s’ha fet es va fer en un lloc on no hi havia finestres ni portes en les muralles i quedà tot perfecte. Però sempre tracta, l’organisme públic (municipal, concretament l’Ajuntament), de que quan es sol·licita reformar un fragment que en aquest no hi haja ni portes ni finestres, per evitar així possibles conflictes amb els veïns. Per tant, en l’última restauració que està fent-se han agafat el lles de muralla que era precisament on estava adossat el cementiri. Pense, doncs, que l’actuació més important que s’ha fet en l’últim quart del segle XX ha estat, precisament, traure el cementiri –que estava adossat a les muralles- i traslladar-ho tot a un de nou a una distància prudencial. Però les actuacions que es fan a Mascarell són, generalment, molt impresentables, com també succeí fa poc amb la Casa Consistorial de Gascó, que degué ser completament enlluïda i no deixada a vistes.
La visió que tenen els polítics és, doncs, de collita ràpida, fent coses tant aberrants com tapar la sèquia medieval de Mascarell (la sèquia Major), que anava pel portal de l’Horta; i després la intervenció en l’Ajuntament i, com hem estat dient, a les muralles, sent urgent fer-se una restauració integral i començar a tapiar portes i finestres, com va proposar Paco Taverner. Malauradament, no s’han finalitzat els treballs i encara trigaran molt.

8. Has estudiat els orígens de la vila i senyoriu de Nules i, especialment, els privilegis i concessions al terme general del castell de Nules en època foral (1251-1709). Podem dir, doncs, que Nules fou un important centre medieval?
Nules fou un importantíssim centre medieval, donat que és una població de nova planta que jo sempre he considerat que la seua fundació fou incentivada, sobretot, pels bisbes de Tortosa que volien portar a executar el seu dret al territori que s’havia concedit a la diòcesi al segle XII. Nules, al caure a mans dels Centelles, una família amb molta importància a la cort de Pere el Cerimoniós, evidentment es va transformar en una població important amb transformacions del terme per a facilitar el cultiu. A més, la vila era travessada pel camí reial al segle XIV. Com a centre transcendent, vam patir la Guerra de la Unió, Germanies, Guerra de Successió, Guerra del Francès... Quan el País Valencià fou envaït per Pere el Cruel de Castella, el senyor de Nules, Gilabert de Centelles, i el seu fill, Pere de Centelles, van fortificar la població, rodejant-la d’unes muralles molt potents i pròpies per a la defensa de la vila. Nules era el centre d’aquesta zona, amb carregador a la platja per exportar els productes de tota la baronia; tenia la seua fira anual; i demogràficament tenia la seua importància. La seua decadència va vindre anys més tard, però en l’època medieval va ser un centre molt important per la seva ubicació geogràfica i perquè va estar lligat al senyoriu dels Centelles.

9. Les teues investigacions s'han centrat, prioritàriament, en la història de la baronia i marquesat de Nules i en la família dels Centelles, destacant treballs com "Notas sobre la repercusión de los moriscos en la baronía de Nules" (1977) o "Notes sobre els Centelles al Regne de València i l'inventari del seu palau a Oliva" (2004). Com afectà l'expulsió dels moriscs al camp de Nules?
La població morisca al terme de Nules no era molt nombrosa, considerant que a la Vilavella, una de les dues poblacions morisques de la baronia, quedaven unes trenta famílies en el moment de l’expulsió; en Mascarell molts dels moriscs van fugir per a col·laborar amb les incursions dels berbers cap a Xilxes, a la Vall o l’assalt al moli de Cap de Terme de Vila-real. Per tant, molta d’aquesta gent, durant la primera meitat del segle XVI, ja va fugir. Aleshores, en el moment de l’expulsió dels moriscs es calcula que hi hauria unes cinquanta famílies, les quals tenien moltes propietats en l’antic terme de Borriana (actual terme d’Alqueries, Vila-real i Borriana). Es dedicaven sobretot al pasturatge, sent per als senyors de Nules una font d’ingressos important. Maria de Cardona, senyora de Nules, quan es produeixen els fets de la fugida de moriscs va fer construir muralles, repoblant amb cristians la part de la població que va quedar emmurallada, restant els moriscs a la raval.
Va ser molt important l’expulsió, que juntament amb els deutes dels censals que hi havien fet els comtes d’Oliva i senyors de Nules van picolar a la població amb impostos. Així, en el moment de la repoblació de les vil·les abandonades, molta gent de Nules que no podia suportar la pressió dels senyors se’n va anar a repoblar altres zones on les condicions que lis donaven per a viure eren millors. Aquest descens demogràfic sí que afectà greument a la població local, una baixada que fins al segle XVIII no va ser superat.

10. I quina fou la transcendència dels Centelles sobre Nules, en particular, i sobre el Regne de València, en general?
Sobre Nules, total. Total perquè, com ja hem vist, era una família molt forta que en el 1380 es va unir al Riu-Sec d’Oliva, arribant a ser-hi una família molt poderosa al País València. Van tindre un paper destacat en la guerra que es produeix amb la mort del rei Martí l’Humà per a la successió, que es va solucionar, malauradament, amb el Compromís de Casp. I després també la seua actuació en les guerres de les Germanies. Tot això ens dóna evidències del nivell d’influència que tenia dita família. Per exemple, de l’època del rei Martí i després de la seua mort, amb els enfrontaments que hi va haver entre les famílies nobiliàries dels Soler i els Vilareguts i els Centelles de la ciutat de València, com recullen les cròniques; però tanmateix es van donar d’altres a nivell regional, amb els seus enfrontaments ací en la zona de la baronia de Nules amb altres poblacions.

11. En un dels teus primers treballs ("Notas sobre el escudo de la Villa de Nules", 1977), tractes el conflictiutema de l'escut de Nules, el qual ha sofert errors històrics, què ens pots dir d’aquest tema?
Les armes de Nules han estat sempre les dels Centelles. Després va haver quelcom relacionat amb la guerra de Successió i amb Felip V, un rei al qual no li van dedicar molta fidelitat, doncs davant dels fets de l’assalt de Vila-real, passada a sang i foc, evidentment Nules no va tenir més remei que obrir-li les seues portes. Aleshores li va concedir afegir a l’escut de la Vila un lleó sobre un camp blanc, amb una “S” i una “L” i l’orla. Durant alguns anys el poble de Nules, per tal de representar la seua lluita per les llibertats i sortir de la submissió que havia tingut als senyors feudals d’ell, va usar aquest escut com a emblema. A l’any 1926 se li va encarregar al cronista de Nules un disseny d’un escut per a distintiu dels concejals i dels regidors, fent una unió de les armes de Felip V amb els dels Centelles; i per donar-li color es va basar amb els taulells que hi havia al palau, a les portes de la muralla de Mascarell, i fins i tot al Castell de la Vilavella. Són taulells del segles XIV-XV de ceràmica i els seus colors són el blau i el blanc. Tot això ja es va investigar fa molt de temps, recolzat amb els dissenys dels escuts dels Centelles als llibres de governació de Mallorca, on es veuen clarament els colors; i també al fons de l’Arxiu de la Nobleza e Hidalguia de Toledo, on també hi ha varies representacions dels escuts dels Centelles del segle XVI. Tot i això, jo no pense que siga un tema prioritari, però tampoc hi ha que oblidar-se d’ell, car quan la gent no afronta els problemes reals de la gent s’inventa polèmiques viscerals com tots sabem que passa amb el tema dels símbols.

12. Disposeu, a més a més, de magnífics edificis històric-religiosos com l'Ermita dels Sants Àngels o de Sant Miquel, l'Església de Nostra Senyora la Mare de Déu de la Soledat o el Convent dels Carmelites Descalços, entre d'altres. Aquesta convent té una significativa importància; quina fou la seua importància durant la guerra de la Independència (1808-1814)?
Els frares, normalment, no estaven a favor de les idees de la Revolució Francesa ni de la Il·lustració. Per tant, van tenir un paper actiu en contra de la invasió francesa. De fet, a Nules està el guerriller Asensi Nebot, un frare alcantarí de Vila-real, que va fer bastant feina per defendre el territori davant la invasió. Els Carmelites, pel que fa a Nules, van fugir del convent i es van amagar a la Serra d’Espadà, i quan va acabar tot el tema van retornar. El patrimoni del convent es va conservar, donat que tota la part d’orfebreria la van traure de la vila i la van amagar en barrancs, i molts dels bens es van ocultar a les voltes del convent, així com a les campanes. En fi, van contribuir de certa manera a que es continués amb l’Espanya de la Inquisició i no introduir una nova política més oberta com va tenir França.

13. Durant els darrers anys s'han dut a terme treballs de neteja dels búnquers de la Guerra Civil (1936-1939) i del seu entorn. Quin és l'estat actual d'aquests? Han finalitzat els treballs?
Han quedat com han quedat. Quan les coses no es fan amb ple convenciment, doncs no es poden fer ben fetes. Podem dir, en certa manera, que es van veure forçats a actuar en ells. Com a detall podem destacar que es van incloure com a bens d’importància local. Jo, personalment, vaig arribar a conèixer-ne les restes de quatre búnquers més. A hores d’ara, encara estic esperant a que l’Ajuntament enviï gent per traure la planimetria i poder afegir-los al conjunt que hi ha sobre la Guerra Civil en Nules. Hi ha quatre búnquers que no estan protegits oficialment, i evidentment s’han d’incloure. Els treballs, per tant, no han finalitzat.

14. Ens pots comentar, breument, el paper de Nules durant la Guerra Civil?
A Nules, el mateix bàndol franquista, l’Ajuntament del nou règim, el comparà amb Guernica. Amb això està dit tot; segons el plànol de regions devastades, el 76% de les vivendes i dels edificis oficials van ser destruïts o estaven inhabitables. Aleshores, clar, el paper de Nules durant la Guerra Civil va estar important donat que el front de batalla va romandre aturat en Nules des del 7 de juliol de 1938 fins que s’acabà la guerra, en abril del 39’. Al camp de Nules es va donar tot un seguit de batalles destacables on es donaren milers de baixes des del mes d’octubre/novembre fins a desembre del 38’. Com a lloc estratègic, Nules fou una localitat destacable, sent un dels centres de comunicació més importants de la Plana, que juntament a la ubicació a Nules d’una estació de tren, ja tenim tot el context per a veure la seua importància durant aquests anys. La coincidència de l’ocupació de Nules amb la derrota de la batalla de l’Ebre va fer que l’exèrcit republicà tractés de fer replegar les forces franquistes cap a Castelló. Malgrat tot, fou un autèntic desastre.

15. Amb quina època històrica et quedaries de la història local?
Amb l’actual. En la que estem i en la qual podem fer el possible per millorar la situació del nostre país. D’ací cap enrere nosaltres no podem fer res més que recuperar la història per a tenir una visió dels nostres orígens i d’on volem anar; però ens hem de quedar on estem ara i tractar d’avançar cap al futur per a recuperar dignitats perdudes.

16. Quina ha estat l'obra que més t'ha influït? I l'autor/a?
Sense cap dubte la edició anotada de “Les Quatre Grans Croniques”, de  Ferran Soldevila, el mateix podriem dir de la seua obra, “Pere el Gran”, però hi ha una gran obreta, pel seu tamany, “Catalunya dins l’Espanya Moderna”, de Pierre Vilar. Per altra banda, per a mi, allò realment important és mirar els documents originals, doncs és el que més llum ens pot donar, ja que les obres ens poden transmetre un coneixement de gent que ha investigat abans que nosaltres, però sempre s’ha de cercar, com he comentat anteriorment, a les fonts.

17. Estàs treballant amb alguna nova investigació? Quina és la temàtica, si es pot saber? I tens pensat iniciar un nou projecte?
Tinc diversos treballs enllestits, sobretot la reincorporació de Mallorca a la confederació catalano-aragonesa, un treball pendent des dels anys 80’. I, després, evidentment ja hi ha algunes coses que m’agradaria investigar, cas del tema de Nules en la Guerra de Successió, què és allò que va passar a Nules en aquesta època i després, doncs com ja he dit, no estic gens conforme amb allò de que Nules fou lleial a Felip V, sinó tot el contrari. Prou patiren els habitants de Nules mantenint i donant-li allotjament als soldats borbònics.

18. Per acabar, coneixies la revista digital Clapir, Joves Historiadores i Historiadors Valencians? Què et sembla i com valoraries la nostra tasca?
Sí, no fa molt de temps, però la conec. Pense que és un bon mitjà per a que vosaltres s’aneu donant a conèixer i us formeu al camp de la investigació. M’agrada que es tracten totes les èpoques i que el tema del mètode de la investigació siga correcte. És un bon al·licient per a vosaltres, sobretot tenint en compte que una revista digital no comporta despeses en paper i, per tant, té menys dificultats per a la seua difusió.

Moltes gràcies

Entrevista realitzada per Jose Navarro Moles i Juan Antonio Montalbán Carmona. Nules (Plana Baixa), 01/05/2015.